UN TRICORNI A CASA. LA GUÀRDIA CIVIL I EL SUD (i 2)

PASOLINI I LA "REVOLTA"

No em canso mai de dir que Pasolini va ser un dels fars de la cultura europea en general i de la d'Itàlia en particular ( http://elblocdejotao.blogspot.com.es/2016/03/pasolini-des-de-la-boira-i-destemps.html) . Iconoclasta i esperit lliure per antonomàsia.

Pasolini va intuir el contingut regressiu, petitburgès, de la "revolta". I ho va intuir per endavant respecte a d'altres molts, que el "MAIG" estudiantil italià no tenia res de la revolució cultural maoísta, en la que s'inspirava-

Quan Pasolini -anys 60's- assenyalava que el conflicte entre estudiants i policies era el conflicte entre dues bandes que, arcaicament anomenava dels RICS i dels POBRES, desenvolupava una argumentació completament a la contra i també molt clarivident, com el futur després verificaría. Els policies, segons ell eren els "fills de pobres", fills de les perifèries i maleïts de la Terra. Aquí els maldèiem com "los desertores del arado", i jo a la meva familia n'he tingut un bon grapat, perquè o era a la Policia, la Renfe, o a l'atur i a la fam.

I aquestes observacions podrien servir també per fer una reflexió en profunditat i sense prejudicis en relació al procés. Encara que només fos per contemplar també aquest angle: la revolta de les classes mitjanes catalanes, per un costat, la revolta de les classes mitjanes espanyoles desheretades que han vist frustrades les seves expectatives (PODEMOS). 

¿Quant n'hi ha de desig d'igualtat per lluitar contra el precariat, i quant n'hi ha de protesta pel desclassament i la ràbia per no gaudir d'allò que s'hava promès als fills d'una naixent clase mitjana, no precisament revolucionària?

 EL PROCÉS I LES "FORCES D'OCUPACIÓ": EL SUR TAMBIÉN EXISTE

Eren nazionalistes espanyols els qui es manifestaven en suport de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional en expedició a la  "colònia Catalunya"? Jo crec que no. Crec que l'esperit nacionalista, si ho és, és tan fort com el que es respira aquí.

Hi ha manipulació i instigadors d'aquestes manifestacions tan barroeres? Crec que són paral·leles a les d'aquí. Nazionalisme contra nazionalisme: ES REFORCEN MÚTUAMENT.

Però el comentari que va fer Passolini ens és útil perquè oblidem sovint que es tracta de la lluita per la distribució dels recursos.

La Guàrdia Civil, no només és un cos armat. En aquesta ocasió pren el significat, es pot identificar amb el símbol genèric -i com a tal també abusiu- del Sud: no té una indústria potent, però té mà d'obra, té demografia que emigra.

Quan des d'aquí s'intenta fer mofa, a causa -justificada del PIOLÍN- crec que hem de veure, no pas les forces d'ocupació, sinó -a més de la legalitat que se suposa que estan restablint- el conflicte endèmic del Sud.

Antonio Gramsci, un dels fundadors del Partit Comunista Italià, ja ho va plantejar: ÉS la qüestió del mezziogiorno: la qüestió del Sud.  Molts països tenen el seu Sud. A Espanya està representada per la Guàrdia Civil: humiliar la Guàrdia Civil, és , en certa manera, reflectir aquest menyspreu per la gent del sud, un aspecte supremacista -molts sectors de l'independentisme català- que mai no toleraran. I els centenars de milers de gent immigrada que som a Catalunya tampoc: ja siguem comunistes o d'"extremo centro".

Quan es produeix una disputa pels recursos, el Sud vol aixecar la veu com sigui, per no quedar-se despenjat: Alemania té l'antic Est, on es fort DIE LINKE. França té el seu sud: Marsella, profanat per l'extrema dreta  del FN  i ara sembla que s'està redimint amb l'auge de la France Insoumise. Jean-Claude Izzo, ja difunt, en la seva trilogia del detectiu Fabio Montale, ho expressa clarament. I d'Itàlia? Tres quarts del mateix.

L'Europa alemanya vol subordinar al Sud, inclosa a França. I aquí, amb artur Mas al capdavant, vol que la seva burgesia agafi l'ascensor cap el nord... Fa riure !!! O el Sud s'uneix amb els seus sub-suds o tindrem un futur més precari !!! No consisteix en això l'herència del "Manifest Comunista"? No és aquesta la lliçó grega?

Part de la burgesia catalana, capes mitjanes, amb l'embolcall d'aquells que han confòs ser revoltosos amb ser revolucionaris, han pensat que Catalunya no forma part del sud, i es vol convertir en una Holanda sionista,  paradís fiscal inclòs, contra el sud "espanyol" i okupant. Oligarquías: haberlas haylas, por supuesto!

Catalunya i la seva economia està força desequilibrada. Forma part del sud. El company Albert Recio ho ha senyalat moltes vegades. Tindrem veu i vot per defensar els llocs de treball de Santa Perpètua de la Mogoda (empresa ALMSTON) després de la fusió amb Siemens (alemanya) ?

En plena convulsió de concentració de capitals, en plena ebullició dels operadors de l'economia, com poden ser els col·lectius polítics d'esquerres més clarividents?

Aquí el tripartit unilateralista pensa que que és possible desenganxar-se del seu "sud": Ha triat el secesionisme. D'altres trien la xenofòbia: en definitiva, maneres d'escapolir-se de la solidaritat en la distribució dels recursos.

Si hi ha una negociació, o procés constituent, també caldrà tenir en compte aquesta perspectiva-

Com és possible que CC.OO., el meu sindicat de referència, no tingui més coratge i dir que "ja n'hi ha prou" de tanto cuento ? Com és possible que els comuns estiguin tan "acollonits" per la pressió dels unilateralistes? I com és possible que els meus referents d'ICV guardin tant de silenci a banda d'algunes excepcions?

Com podem dir que és mobilització una agitació tan governamentalitzada sense denunciar-ho? i, a sobre, fer-li costat?

Emprant el símil futbolístic: Un equip es construeix des de la defensa. En política això significa ser clar i no deixar-se endur per la ideologia dels altres, quan sabem que aquesta ideologia no porta a la unió sinó a la desunió de les capes populars per la via identitària i tribal. 

"Roma no paga traïdors" ho ha dit la infausta Boya (CUP). I crec que té raó. Ella es refereix a que no perdonaran als comuns quan el tripartit unilateralista torni a guanyar les eleccions i es reparteixin un altre cop les nòmines dels càrrecs, els mitjans de comunicació públics -i l'agenda política-. Però, jo dic també  que "Roma no pagarà traïdors" essent Roma aquí els electors que van confiar en els comuns, en ICV, per dir prou al procesisme.