dissabte, 16 de setembre del 2017

DAVID BOTE COM A PROFECIA.... I EL TEMPS DE LES CIRERES

Aquest era l'encapçalament de la notícia d'una de les revistes gratuïtes de gran tirada a Mataró
"Unes 500 persones es van manifestar dijous a la tarda davant l'Ajuntament de Mataró en suport al Referèndum de l'1 d'octubre. Els assistents convocats pels promotors del manifest "Volem democràcia", van reclamar a l'alcalde David Bote que col·labori amb la consulta i cedeixi espais municipals per a la cita amb les urnes".

En assabentar-me d'aquest acte, no me'n vaig ni adonar que unes paraules, poques, sortien de la meva boca, sense meditar-les, com un acte espontani i automàtic: "EN BOTE JA S'HA GARANTIT LA REELECCIÓ". Semblava una afirmació temerària, extravagant pels temps que corren, però lluny d'esvair-se, s'ha anat consolidant en mi aquesta convicció, i és això el que vull argumentar:

DAVID BOTE va accedir a l'alcaldia quan el PSC havia obtingut els pitjors resultats de la seva història, enmig d'una crisi interna devastadora, gràcies a un pacte de legislatura amb CiU. Sense careta i sense escrúpols representava la plasmació de l'anomenada sociovergència, tan denostada per alguns i tan apreciada en silenci per l'establishment.
Les negociacions del cartipàs municipal no van ser gaire edificants. no es va tractar d'un acord "per a la ciutadania i per l'estabilitat". Això és literatura cínica de consum intern. Més aviat va ser un pacte entre empreses d'intermediació en el que es van acordar la contractació de nòmines i salaris, que al cap i a la fi és el que aguanta l'arquitectura política i organitzativa de les estructures partidàries: cash i business: entre bastidors dos personatges ben coneguts de les maniobres polítiques des de fa anys.... Ja ho he dit, no va ser gaire edificant.
Bo i així ha durat fins a la meitat del mandat.
David Bote va encapçalar una candidatura que alguns van anomenar, la llista del DONUT: els catalanistes del PSC -associats amb el centre de la ciutat i eixample- van desaparèixer i van ser substituïts per candidats i candidates dels "barris" (perifèria). Alguns i algunes del primer grup s'han passat a MES-ERC, i els segons segueixen les directrius de la cúpula del PSC, com és natural.
El candidat "friki", amb unes ulleres famoses Iceta Style, s'ha anat consolidant gràcies també a les trifulques internes de CDC local, i també gràcies al seu estil "bonachón", accessible i afable. Ho tenia força difícil davant dels taurons de CDC i de la inexperiència del seu equip.
Doncs bé, el comentari de "friki", pels seus comentaris gairebé íntims del seu facebook, està donant pas a un sentiment d'acceptació, de reconeixement pel seu tarannà dialogant, que visita gairebé cada setmana els seus feus electorals, i es dedica a regar el seu hort de simpatitzants.
Amb la irrupció de la nova política, alguns politòlegs i seguidors de les corrents polítiques a l'esquerra del PSC. sobretot d'ICV, es planyien perquè s'havia perdut una oportunitat històrica per bastir una candidatura plural a l'estil de Badalona i Sabadell, per exemple: la suma dels vots de les diferents candidatures menors donaven per a ser la primera força. I això ha estat.... fins al tsunami independentista, alimentat per la caverna mediàtica centralista i per la "nostra" caverna mediàtica catalano-patriòtica. 

David Bote, seguint les directrius del seu partit, s'ha negat a "posar les urnes". Amb un argument que comparteixo plenament, ha dit que això és cosa de la Generalitat i que és a la màxima autoritat del país a qui li correspon fer-ho, obeint la legalitat, a la que ell també es deu. Jo tampoc considero que sigui una mobilització, perquè no entenc per "mobilització" un fenomen la locomotora del qual -de l'agitació- estigui liderada pel govern del país i d'institucions i associacions adjuntes al poder de la Generalitat. Per molt que es digui -que és cert- que és un moviment de base, ha estat atiat en tot moment pels dirigents del tripartit independentista i de la impunitat dels mitjans públics i concertats.

El cas és que David Boté està resistint.  Com a científic que és, ha actuat amb un raonament similar al de l'elaboració de la seva llista: "la meva gent, calladeta de moment, no vol de mi que doni aquest pas".

Per què jo continuo pensant que David Bote s'ha guanyat la reelecció?

Pot ser una boutade (provocació), però no es tracta només que ell tingui a favor el factor ALCALDE, que és un multiplicador de vots, com sabem la gent del PSUC i ICV, sinó perquè en temps d'aliances contradictòries i del famós "prusés"ha aguantat el tipus, és un resilient, com es diu ara. I això per a la majoria silenciosa és una virtut, doncs atorga la capacitat de projectar protecció als ciutadans que conformen aquesta massa de gent que no és activa políticament. El gurú Iñaki Gabilondo sosté que les "majories" no són silencioses. i si no es pronuncien, no són majories. Els silencis no pertanyen a ningú. En línies generals, estic d'acord, però a Catalunya vivim una anomalia: l'agrupació i compactació de la veu independentista davant l'aguachirri (que no confluència, per seguir amb la simbologia hídrica) i dispersió de les esquerres en general, doncs el marc de discussió (com diu el teòric Lakoff, "els marcs mentals") no és l'eix social, i això en plena activitat del capitalisme depredador!!!
Hem pogut comprovar que les pancartes dels YAYOFLAUTES han estat substituïdes per pancartes independentistes per jubilats i prejubilats de la "menestralia". Uns van protagonitzar sovint els grups de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), i d'altres han format part de les tropes de l'ANC.

Els resilients són els que molta gent admira i respecta, tant els joves com no tan joves: són els veterans els que han simbolitzat la resistència davant la crisi: els atorga un plus de credibilitat: Stephane Hessel, a França, que va publicar el pamflet "Indigneu-vos", el veterà Melenchon, de la França Insubmissa, el veterà Beiras (Galícia), el veterà ex fiscal Jiménez Villarejo (exICV, Podem...), la veterana Manuela Carmena. Totes aquestes persones han passat per situacions difícils i han suportat les conseqüències, i això les fa dignes de respecte, són fiables: no es "venen".
En temps de capitalisme líquid, el "matrimoni és un contracte brossa", com deia Zigmund Baumann, i també podem dir-ho de l'activitat política, que no deixa de ser un matrimoni amb determinades idees i actituds davant el comú.
ADA COLAU va ser la més votada i alcaldessa de Barcelona, perquè tenia aquesta aura d'AUTENTICITAT, com la suposada nova política. D'alguna manera, juntament amb el seu activisme, participava d'aquesta característica d'aquells veterans que abans he citat...
El tsunami de la nova política va obligar a escenificar rituals sacrificials amb en Joan Herrera, Dolors Camats, Ricard Gomà... Tots ells són quadres molt valuosos que no es poden engendrar de la nit al dia. Ho exigia la suposada "nova política". Van ser acusats d'ambigus, de gairebé còmplices de l'establishment pel grup de la Colau.... Tot i que els dos co-coordinadors d'ICV van fer complicades filigranes davant el 9-N, per evitar que es trenquès el partit per qüestions identitàries..... I no ho van aconseguir. El tsunami de Podemos va reblar el clau...

L'autenticitat de la Colau s'ha esvaït i molt em temo que la trencadissa al si dels comuns també els ha/ens ha arribat: s'ha convertit en la maga de l'ambigüitat, allò que ella tant criticava... No tornarà a guanyar les eleccions. o ho tindrà molt difícil. És el meu pronòstic. La quadratura del cercle no és possible sense un poder mediàtic com el d'ERC... Potser és que no li queda altre remei, però també això va passar al si d'ICV i ja veiem com va acabar...Això de que som un partit transversal i plural serveix per vendre fum mediàtic, però no per construir un partit per aconseguir l'hegemonia. El temps donarà i treurà raons.... Espero que a mi me la tregui, però em temo que no serà així. Els politòlegs de la casa diuen que l'equidistància, de moment, no ha fet estralls. Crec que l'1-O és un canvi de rasant, sobretot en el vot d'aluvió que respon a la crida de Podem.

Per contra David Bote ha resistit la tempesta, almenys ha mantingut un criteri i ha protegit els seus votans i els ha donat veu, ha guanyat gruix com deien els antics savis grecs. No sóc votant socialista ni entra en els meus càlculs ser-ho en un futur. Però davant del cinisme de l'independentisme i del incomprensible silenci de l'aiguabarreig dels comuns, que han deixat sol al SOLDAT COSCUBIELA, té un espai a conquerir.... NO ens estrany que hi hagi bofetades per pactar amb ell l'estiu del 2019.

A hores d'ara, algú s'imagina una aliança de grups a l'esquerra del PSC?

Quan gent de la CUP ha titllat de peperos i fatxes a gent de l'ex ICV? Algú s'imagina a la lideresa de Volem Mataró encapçalant amb credibilitat una candidatura consistent per assolir l'alcaldia? Encara falten 20 mesos, però les ferides i la derrota consegüent ha estat brutal. I l'indepedentisme demagògic estirarà el xiclet fins les municipals. Està obligat a fer-ho. Només si obrim el conflicte social com a marc mental preferent serà possible cauteritzar les ferides del "procés"

... I EL TEMPS DE LES CIRERES

Faig referència a l'escriptora Montserrat Roig i a la seva obra homònima. La novel·la relata el retorn a Barcelona de la Natàlia, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, i pocs dies després de l'execució de Salvador Puig i Antich. La Natàlia pertany a una família burgesa de Barcelona, la família Miralpeix. Tots els personatges de la novel·la intenten buscar un sentit a la vida en una Barcelona marcada pels darrers anys del franquisme. El títol de la novel·la fa referència a Le temps des cerises de Jean-Baptiste Clément, poeta de la Comuna de París, subratllant el desig de recerca d’un paradís perdut.

A Catalunya hi ha gent que busca i viu el temps de les cireres. . El paradís perdut....
Per contra, aquest mateix paradís independentista s'ha convertit, pels mitjans emprats en la campanya del procesisme persistent, en una fenomen que sovint em resulta humiliant.

En una entrevista recent realitzada a Hope Jahren, doctora en Geobiologia, vaig descobrir l'altre significat del temps de les cireres, que em fa persistir en el meu pronòstic de que David Bote s'ha guanyat ja la reelecció.

Aquesta doctora, autora de "La memòria secreta de las hojas", experta en botànica, explica que "Si ets una planta i alguna cosa et disgusta no pots marxar. He après el valor d'estar-se quiet. Si tens un problema que no pots resoldre o un sentiment que no comprens, quedar-te quieta t'aporta una cosa diferent que anar d'un costat a l'altre".
I més endavant afegeix: "Una llavor de cirera pot esperar cent anys fins a decidir-se a saltar a l'exterior". Les majories anomenades "silencioses" actuen com la llavor de les cireres...
Us imagineu que David Bote, com a cap de llista del PSC, dobla els vots? Malgrat no posar les urnes i no ser "demòcrata" ? Els politòlegs  i sociòlegs, experts en pronosticar el passat, ja tindrien tema d'investigació per algun temps.
Doncs bé, molta gent, cansada de tanta bandera identitària, que se sent incòmoda davant de l'abús mediàtic d'una i altra banda, no esperarà cent anys com les llavors de les cireres, però sí pot esperar els 20 mesos que resten per a les properes eleccions locals.
Jo només espero, si la meva timidesa m'ho permet, poder abraçar l'Eulàlia Vintró en la trobada que tindrem el 21 de setembre a les Cotxeres de Sants. I dir ben fort: "NO, NO ÉS AIXÒ COMPANYS". I tant de bo també pugui expressar el meu suport a Joan Coscubiela en persona. I demanar-li que continui, i que sigui el nostre cap de llista per a les properes Eleccions Autonòmiques. Per demanar que no quedi.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada