dimarts, 21 de juny del 2016

ELS REFUGIATS, ELS DESPOSSEÏTS... "CAMINEM I CALLEM..." (1)

Ahir, 19 de juny, es va celebrar a Barcelona una multitudinària manifestació contra la política de la Unió Europea respecte dels refugiats. Avui, 20 de juny es celebra el DIA DELS REFUGIATS. Com ja han dit algunes dirigents, com Ada Colau, és una vergonya el que està succeint. Durant l'Edat Mitjana, els qui no creien en Déu rebien l'acusació d'"impotencia amatòria". Molts dels dirigents europeus són d'extracció cristiana i pateixen aquesta malaltia ben pregona, la de la "impotència amatòria", no tant per creure o no creure en alguna divinitat omnipotent, sinó per no estimar i tenir un mínim de compassió amb els seus congéneres.
Ha volgut la casualitat que caigués a les meves mans un llibre extraordinari, que constitueix en si mateix un document històric, un treball anropològic de primer ordre, i al mateix temps una joia literaria, amb una traducció al català ben acurada i brillant, ben lluny de l'estil acartronat amb el que sovint ens trobem. El llibre en qüestió es titula "Els desposseïts", de Szilárd Borbély
Als afores d'un poble fronterer d'Hongria un nen d'onze anys tremola de fred. I de gana. La seva família està estigmatitzada i marginada per culpa d'un passat del qual no es pot parlar. Ell s'evadeix de l'ambient opressiu que l'envolta gràcies al seu interès pels nombres primers. La mirada transparent de l'infant reconstrueix la història d'aquesta família i la de l'Hongria de mitjan segle XX, sacsejada pels traumes de la Segona Guerra Mundial, la fam, les col·lectivitzacions de terres i el retorn dels supervivents dels gulags.
Narrada amb cruesa, la novel·la ens confronta amb el patiment dels que viuen exclosos de la societat, atrapats en una situació desesperada. Els desposseïts són aquells que no tenen res, a qui se'ls nega fins i tot la dignitat.
Szilárd Borbély (1964-2014) va néixer a Fehérgyarmat, un poble fronterer del nord-est d'Hongria. Està considerat un dels autors hongaresos més importants de les últimes dècades. Els seus textos reflexionen sobre la solitud, la pèrdua, el trauma i la memòria dels pobles. Va morir l'any 2014, poc després de rebre el premi Mészöly Milklós-díjat per la novel·la Els desposseïts.

El primer que se m'ha acudit és com una societat que pot donar fruits com aquesta novel·la, hagi engendrat també les reaccions tan monstruosa contra els refugiats indefensos, com la de la periodista que agredeix un pare i un fill, una de les vergonyes que hem de suportar aquells que hem vist el video:





La novel·la "ELS DESPOSSEÏTS", no és un llibre que ens parli només de la condició en la que es troben els deportats, els desplaçats o  els refugiats, sinó que va molt més enllà. És una troballa literària que ens obliga a reflexionar sobre la condició dels humiliats. Ens fa pensar en què els refugiats poden ser aquells que també són humiliats dia a dia, fins i tot sense sortir del propi país. Refugiat no és només aquell que ha de renunciar a la seva terra, sinó aquell que és desposseït del control del seu futur.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada