El proppassat dimecres, 11 de maig, va tenir lloc a Mataró (Biblioteca Antoni Comas) un interessant acte. Es presentava un llibre de l'ex tinent de l'exèrcit espanyol, Luis Gonzalo Segura. Ha escrit una novel·la, "Código Rojo". En aquesta novel·la denuncia la corrupció en la cúpula de les Forces Armades i la Guàrdia Civil, igual que a "Un paso al frente", que li va costar l'arrest en un centre disciplinari militar durant 139 dies, una vaga de fam de 22 dies i, finalment, la seva expulsió del cos.
Suposo que ja coneixeu el cas: El Ministre de Defensa li ha expulsat per denunciar la corrupció, i a dia d'avui encara no han investigat cap dels casos que ell ha denunciat.
La primera impressió que hom té davant la seva presència és la d'un home molt jove, gairebé d'un adolescent. I el que impressiona és la gran quantitat d'informació i la seva facilitat de paraula, cosa estranya en un militar, almenys segons l'experiència que tenim els que hem fet el Servei Militar.
L'acte, organitzat per PODEM Mataró ha servit també per trobar-nos en el que s'està produïnt a molts llocs: la confluència des de baix amb altra gent d'altres cultures polítiques, com ara, la d'ICV i EUiA.
L'exposició i el col·loqui intens que va tenir lloc despre´s va girar en torn de tres blocs bàsics:
-La incompetència dels comandaments.
-La manca de llibertat en el si de l'exèrcit.
-Per l'exèrcit no ha arribat encara la transició, i la participació d'aquest en el cop d'estat del 23-F, amb la participación del rei Borbó, Juan Carlos I.
-La manca de llibertat en el si de l'exèrcit.
-Per l'exèrcit no ha arribat encara la transició, i la participació d'aquest en el cop d'estat del 23-F, amb la participación del rei Borbó, Juan Carlos I.
Pel que fa a la primera part el que va explicar produïa una sensació de vergonya. ¿Com és posible que una estructura amb 200 generals, tants com l'exèrcit de la Xina, pot ser tan nefast?: tancs que s'han de desmuntar perquè pesen molt, els Leopard, i que han costat prop de 600 milions d'euros; avions que no poden transportar-los perquè, en pesar tant, no s'han fabricat. Submarins que no floten i que costen un dineral.
També va parlar de les veleïtats polítiques del sector d'extrema dreta que està enquistat en l'exèrcit: les amenaces de militars davant del procés sobiranista a Catalunya, o les mateixes declaracions d'un ministre, Morenés, que més que un representant del govern de la nació actua com un autèntic traficant d'armes.
El deute de la despesa d'armament és de 40.000 milions d'euros, que representen 2 rescats de Bankia. L'exèrcit s'ha convertit així en una mena de buffet lliure per fer negocis ruinosos, i els beneficiaris són una minoría de comissionistes, a costa de la butxaca de tots els ciutadans del país.
Durant el col·loqui la comferència va derivar en si l'exèrcit tenia capacitat colpista o no. I això va desembocar en una revisió histórica del 23-F de l'any 1981. Probablement, el més interessant de la seva xerrada.
Ell va dir que no deia res de nou, sinó que es basava en els estudis històrics contrastats, i fins i tot en la novel·la de Javier Cercas. I ho va explicar així: En el 23-F conflueixen 3 cops d'estat: el de Tejero, el d'Armada i els dels Serveis d'Intel·ligència i del cap de l'Estat, Juan Carlos de Borbón y Borbón.. Els dos primers s'entrecreuen el 23-F. I l'afirmació més rotunda va consistir en que hi ha cosntatacions en que el Rei Juan Carlos va ser colpista des del juliol de l'any 1980 fins el mes de gener del 1981, en el moment que cita a Adolfo Suárez a una reunió amb 4 grans caps militars, on s'amenaça -un dels generals- amb una pistola al president Suárez. Va ser una maniobra atípica i extralimitada d'una suposada monarquia parlamentària. Del gener al febrer el rei va "deixar fer".
Luis Gonzalo va referir que el film que se'ns ha passat per le tele (actor Lluis Homar) on es veu que Juan Carlos ens salva del cop d'Estat és un conte per a nens de difícil credibilitat. I el nucli de la qüestió és que els nordamericans (EEUU) van donar suport a la monarquia de Juan Carlos a canvi de l'entrada a l'OTAN, i Adolfo Suárez no era partidari d'entrar en l'organització atlántica. I els molestava.
El cop d'Estat sí va tenir èxit, i va frenar un procés de més democratització tant en l'estructura plurinacional, com en les forces armades.
Davant la meva pregunta:"¿Hay mimbres para la regenració del ejército?" , la resposta va ser rotunda i contundent. CAP.
El que està fent PODEMOS i IZQUIERDA UNIDA és el que es pot fer, va dir: ha de ser la ciutadania la que forci la transparència, i que freni el malbaratament d'ingents recursos. La incultura política d'aquest país, en la que es llegeix poc, en que la la gent no s'informa sinó que es deixa guiar pels grans grups mediàtics, fa que la nostra democràcia sigui de qualitat pobre, i aquesta situació també es pot traslladar a l'àmbit militar. Fins que la societat, l'opinió pública, no intervingui, l'exèrcit continuarà encapsulat i dominat per un lobby molt poderós que, encara que ja no tingui capacitat de provocar una involució democrática, sí que té la força suficient de frenar l'apertura i el sanejament econòmic i democràtic de l'estructura militar i se subordini a la política colonial de l'OTAN.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada