dissabte, 28 de maig del 2016

ELS PAPERS DE PANAMÀ: PARADÍS FISCAL PER PAGAR GUERRES (I)

ELS PAPERS DE PANAMÀ: PARADÍS FISCAL PER PAGAR GUERRES (I)
http://elblocdejotao.blogspot.com.es/2016/05/per-que-no-apareixen-molts.html
PER QUÈ NO APAREIXEN MOLTS NORDAMERICANS O CANADENCS EN ELS PAPERS DE PANAMÀ? (2)

Font:
L'economista Michael Hudson diu que Panamá fou creat amb un propòsit molt marcat i clar per certs sectors de l¡'economía dels Estats Units d'Amèrica com un refugi fiscal.
Michael Hudson és profesor d'investigació de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Missouri, i investigador de l'Institut d'Economia Levy. El seu darrer llibre és: "Matar l'hoste o com els paràsits financers i el deute destrueixen l'economia mundial".
Font:
http://www.counterpunch.org/2016/04/18/panama-and-the-criminalization-of-the-global-finance-system/.

PANAMÀ. UN PAÍS ARTIFICIAL

Panamà
Panamá va ser separat de Colòmbia per part dels Estats Units d'Amèrica per tal de disposar d'un canal. Fou un país creat de manera molt semblant a com es va crear Libèria. No és exactament un país, en el sentit de que disposi de moneda pròpia i d'un sistema fiscal propi. Panamá funciona amb dòlars USA. Igual que Libèria.
El primer que vol deixar clar el professor Hudson és que, malgrat el rebombori que els Papers de Panamà han provocat, amb personatges públics rellevants usant aquests procediments per evadir impostos, el que és rellevant és que PANAMÀ NO FOU DISSENYAT PER RENTAR DINER. Va ser dissenyat per rentar INGRESSOS: sobretot, els de les indústries petrolieres i gasístiques, així com procedents de les companyies mineres.

PANAMÀ I LIBÈRIA, BANDERES DE CONVENIÈNCIA

City de Londres. Un Estat propi dins l'Estat Regne Unit
Panamá i Libèria són tradicionalment conegudes com a "banderes de conveniència". Els bucs-tanc petroliers i els vaixells miners acostumaven a registrar-se sota bandera panamenya, liberiana o d'algun altre país que usés dòlars nordamericans, no la pròpia moneda local.
El professor Hudson va descobrir aquest sistema fa prop de 40 anys, quan estudiava la balança de pagaments de la indústria petroliera. Va anar a la Companyia Standard Oil, el tresorer de la qual li va mostrar el seu full de balanços comptables. I aquí va ser quan Michael Hudson va mostrar la seva sorpresa, ja que no aconseguia veure si la Companyia Estándar Oil i altres companyies petrolieres feien beneficis al final de la cadena de producció de petroli, o al final de la cadena de distribució, refinat i venda del petroli. Quan ho va preguntar li van contestar el següent:"Els nostres guanys es fan aquí, a Nova York, a l'Oficina del Tresor". I quan ho va voler aclarir li ho van dir: "Nosaltres venem el petroli que comprem en l'Aràbia Saudi o en l'Orient Pròxim a preus molt barats, a companyies de bucs carguers enregistrades a Panamá o a Libèria". No hi ha impostos en aquests països, perquè no són realment països. Les companyies petrolieres venen, llavors, el cru als distribuïdors en els Estats Units o en Europa a preus alts, molt alts.
I ho venen a preus tan alts, que no queda el més mínim marge de benefici per a les refineries o per a les estacions de servei que venen el petroli. D'aquesta manera les companyies petrolieres no paguen res als recaptadors d'impostos europeus. Tampoc paguen a l'Estat dels Estats Units.Tots els seus ingresos consten com fets en els bucs-tanc, els quals están enregistrats enpaïsos lliures d'impostos a l'ingrés.

Parlament britànic
Les investigacions del professor Hudson van arribar a la següent conclusió: Panamá, com a país, i les companyies panamenyes van ser instituïdes inicialment amb la finalitat d'enregistrar bucs petroliers i miners per donar l'aparença de que tots els seus beneficis procedien del transport de petroli, coure i d'altres minerals des de diferents països del Tercer Món vers els Estats Units i Europa.

Els Estats Units van ser pioners en aquest procediment. I això va fer de la indústria petroliera un sector lliure d'impostos des dels anys 20 del segle XX. Quan es va crear l'impost a l'ingrés, els anys 1913 i 1914, es va fer amb el propòsit de "capturar" les rendes econòmiques. Però els grans extractors de renda económica, els sectors petrolier, gasístic i miner, van aconseguir evadir-se.

LA GUERRA DE VIETNAM I COM PAGAR LES FACTURES MITJANÇANT PANAMÀ


El problema que tenia Estats Units durant els anys 60's era la Guerra de Vietnam. Tot el déficit de la balança de pagaments dels EUA dels anys 50 i 60, i fins inicis dels anys 70, tenia el seu origen en la despesa militar en l'exterior.
O el dólar es depreciava, o els EUA es veurien obligats a vendre or. Això és el que , finalment, va dur a Nixon a desvincular el dólar de l'or l'any 1971. Però durant molts anys els EUA van tractar per tots els mitjans d'evitar això.
Què va fer el govern dels Estats Units? Doncs "inventar" una manera per obtener diners (dòlars) per eixugar el déficit militar. La idea consistía en convertir als Estats Units en la nova Suïssa del món sencer. El govern nordamericà va demanar a un executiu del Chase Bank que calculés el volum del capital criminal existent arreu del món. Quant guanyaven els traficants de droga? , quant guanyaven tots els delinqüents del planeta?, quants diners amagaven els dictadors?, i quant anava a parar a Suïssa? ..... I, finalment, li van demanar com podrien els bancs nordamericans portar aquests dins als Estats Units.
El resulat final fou que el govern dels EUA va demanar al Chase Bank i a d'altres bancs i els a demanar que es comportessin "com bons ciutadans nordamericans" (en plan patriòtic) i posessin el país lliure de la delinqüència mundial, i que posessin el seus diners en un lloc idoni per tal de donar suport al dólar en aquest procés.
Congrès Estats Units

I d'altres bancs van fer el mateix, no pas per evadir la llei o per trencar la legalitat, almenys al començament, sinó per comportar-se com bons ciutadans i així atraure el capital criminal d'arreu del món. I el mateix va succeir amb les Índies Occidentals britàniques (les illes Caiman). Les Illes Caiman havien declarat la seva independència, però no pas per convertir-se en un país real, sinó per aconseguir atraure per a Anglaterra capital fugat: es van associar com a colònia a l'Imperi, per tal de poder servir com a intermediaris del rentat de diner. La idea era atraure tot aquests diners als Estats Units o al seu aliat, la Gran Bretanya.

És fácil seguir la pista de tot aquest procés. Si observem els diners que van a parar a Panamá i a d'altres centre bancaris OFFSHORE al Carib, ni un cèntim d'aquests diners es queda a Panamà. Aquests diners es consideren "passius nordamericans en Panamá".













Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada