El conjunt musical format a Londres l'any 1962, i nomenat fins i tot en una cançó de Bob Dylan, THE ROLLING STONES, encarnen ben bé la dita del burgès acomodat, ex-calavera i esdevingut cínic prepotent: "Qui no ha estat revolucionari als vint anys és que no té cor, i qui ho és als quaranta és que no té cap". Molts han fet aquest recorregut: de rebels a conservadors, en tots els àmbits. Des d'un Tomàs d'Aquino, un dels grans patriarques de la filosofía cristiana, que va ser a un tris de ser excomunicat, a ser canonitzat i convertit en canon de l'anomenada "Escolàstica", la doctrina cristiana que s'ensenyava als batxillers després del segle XIV. Va fer la gran gesta de coquetejar amb el perillós Aristòtil er després domesticar-lo i engaviar-lo ideològicament per assenyalar-lo com a proto-cristià. I l'altra monstre de la Filosofia, Hegel, amb qui ni el propi Karl Marx va poder, i que el Fukuyama va utilizar per dir que la lluita de clases ja havia acabat.
Els $tone$ van ser un símbol de rebel·lia, abans que l'extravagant o excèntric Jagger li donés per fer la salutació nazi damunt l'escenari, abans de ser nomenat lord per la Reina d'Anglaterra el 2002. Tan símbol era que fins i tot la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) s'inspirés en el seu logo-llengua per fer pósters.
Durant l'inici de Setmana Santa, per terra, mar i aire, hem tingut a tots els noticiaris informació sobre el seu concert "gratuït" a l'Havana, coincidint en el temps amb l'arribada de l'emperador Obama. Casualitat? Coincidència?
La primera pregunta que em va venir al cap va ser ¿com aquests mercenaris ja septuagenaris han regalat un macro- concert amb tota la parafernàlia que han de menester en un concert de masses?
EL ROCK DE L'ENGYNYER FISCAL
Estava convençut que no havia estat el govern cubà, doncs la vaca no en raja, com l'escriptor més prominent, Leonardo Padura, ara instal·lat a Madrid, ha il·lustrat a través del seu detectiu Mario Conde. I resulta que no, que The $tone$ es dediquen a fer de teloners de l'engynyeria fiscal dels "Paradisos ídem". Teloners d'una ideología i d'una pràctica del capitalisme més salvatrge, però són "criats molt ben pagats". El Deutsche Bank els va pagar quatre milions d'euros el 2007 per que The $tone$ actuessin per a sis-cents dels seus clients més selectes al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
No ha estat pas "una abraçada histórica entre el poble cubà i la comunitat internacional musical". No, The $tone$ treballen per a la FBI, Fundashon Bon Intenshon. Aquesta fundació radicada a la illa de Curazao, part de les Antigues Antilles Holandeses, la FBI, dedicada a l'assessoria financera i a tractar amb megaiots. Aquesta empresa-fundació fa bandera de transparència, encara que no desvetlli el nom dels seus clients. I els experts suposen que es dediquen a assessorar sobre els laberints que cal seguir per driblar-burlar els impostos: des dels Undargarin fins als Pujol.
The $tone$ ja van ser pioners en l'escaqueig fiscal des del 1971. Van marxar a França per no haver de pagar a l'Estat del Regne Unit els impostos del disc "Exile on Main Street", i van traslladar la seva residència a França. Sí, van ser pioners en l'ús de l'engynyeria financera fiscal, a través d'una empresa pantalla holandesa Promogroups. De la mateixa nacionalitat -holandesa- com ho és ara la illa de Curazao que, "filantròpicament" els ha "subvencionat" el macroconcert a l'Havana. Oleguer Pujol també "guardava" els seus diners en aquest paradís fiscal, curiosament.
El motiu de subvencionar el macro concert dels $tone$ és unir el sector dels megaiots amb l'elusió dels impostos dels megarics. I Cuba será una parada ideal per a creuers i ports d'amarrament de iots privats. Només el Complex Punta Colorada, proectat a la provincia de Pinar del Rio, tindrà dos ports esportius amb amarraments per a 1.400 megaiots.
El contracte amb la FBI segueix les passes que fa nou anys es va fer al MNAC de Barcelona. El motiu era fer de teloners d'engyneria fiscal per a nous productes financers que va organitza el Deutsche Bank i en el que van participar "executius de Morgan Stanley, Goldman Sachs, JP Morgan, Santander Gestión, BBVA, La Caixa i analistas de Singapur i Hong Kong", segons va informar "El Economista"
I tot gràcies a la Fundashon Bon Intenshon i a United Trust. Però tampoc cal ser molt primmirats i "quisquillosos". El prestigiós representant i excandidat del PSOE per Córdova, l'ambaixador Moratinos, juntament amb el "talantós" ex-president Zapatero formen part d'un lobby per tal de fer negocis a Cuba, ara que s'obre el meló i tots, des dels Estats Units finsa França, s'apressen a fer negocis, en un país tan escanyat per l'embargament.
I qui sap si després d'Argentina dels Kichner caurà Maduro (Veneçuela), i després Bolívia, d'Evo Morales, i Brasil, de Russef-Lula, i Cuba, el gran símbol, fita histórica per a un imperi revifat, la seva "Reconquista" del sud del continent, on l'esquerra va recuperar en part la dignitat després de les dictadures militars patrocinades pels Estats Units.
I qui sap si després d'Argentina dels Kichner caurà Maduro (Veneçuela), i després Bolívia, d'Evo Morales, i Brasil, de Russef-Lula, i Cuba, el gran símbol, fita histórica per a un imperi revifat, la seva "Reconquista" del sud del continent, on l'esquerra va recuperar en part la dignitat després de les dictadures militars patrocinades pels Estats Units.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada