dimarts, 5 de gener del 2016

L'ESTAFA PIRAMIDAL (POLÍTICA) DEL "PROCÉS"

El Cèsar ha parlat. Artur Mas ha acudit a la roda de premsa per fer escarni de les CUP. El president més petit (oportunista i "ventajista") per a un país encara sota els efluvis de l'"opi del poble": l'anomenat procés. Aquesta expressió ja la van emprar altres autors abans que Karl Marx per referir-se a l'"escapisme" de la religió.
Artur Mas ha actuat -com diria l'escocès Mcilvanney, recentment traspassat-: "com un anacoreta dement la locura del qual és perfecta perquè està convençut de que els seus desvaríos són racionals"
Qui millor ha definit a Artur Mas ha estat Joan Herrera: "Mas és un broker de la política". És a dir un especulador, i és capaç d'utilitzar a qui sigui si li convé...
Avui mateix, un representant de les CUP ha dit que "el procés ha estat un frau". No sé si ho ha dit perquè la direcció col·legiada de la CUP ha dit NO -de moment- al president en funcions, o perquè s'ha "despertat" dels efectes del fum del gran "porro col·lectiu". Em temo que és a causa de la primera raó. Però podria ser assenyat que d'una vegada fossin conscients de la realitat. És a dir que es reconegués que, per bé que ha estat una pressió des de "baix", el tan grapejat procés ha estat subornat per la impudícia dels mitjans de comunicació oficialistes o subvencionats amb els diners de tots els catalans. 
Jo crec que no ha estat un frau. Més aviat ha estat una gran estafa "política" piramidal. La segona, després de Banca Catalana, aquesta financera. M'estalvio els detalls que ja ha manifestat a bastament l'ex fiscal Jiménez Villarejo. Una iniciativa "patriòtica" que va encapçalar el fraudulent Jordi Pujol i família, amb manifestació inclosa davant del Parlament de Catalunya.
En economia es coneix com a "piràmide" o "estafa piramidal" a un esquema de negocis en el qual els participants recomanen i capten més clients amb l'objectiu de que els nous participants produeixin beneficis als participants originals. Aquest esquema funciona amb l'únic objectiu de la captació de diner, sense productes o serveis implicats. Es requereix que el nombre de participants nous sigui major al dels existents. Un esquema piramidal funciona mentre existeixin nous participants en quantitat suficient. Quan la població de possibles participants se satura, els beneficis dels participants originals disminueix i molts participants acaben sense cap benefici.
Els mitjans de comunicació dominants a Catalunya han parlat d'un procés només adreçant-se a una part -menys de la meitat- amb l'arrogància de parlar de l'altra part com si no existissin. És el que Vázquez Montalbán anomenava DESIDENTIFICACIÓ. Els que no havien inhalat encara els vapors al·lucinógens érem "unionistes". I així els neofranquistes del PP, o els neocentralistes de nou format -com Ciutadans- eren ficats en el mateix sac que els votants socialistes o bé als "sempre indecisos" d'ICV, i finalment, als traïdors d'Unió, la dreta comissionista de Duran i Lleida i Sánchez Llibre.
I avui el gran César ha dit que "Roma no paga traïdors". Els traïdors són la CUP. La cacera, que va començar amb caramelets ara ha acabat amb punyals i amb un requeriment executiu d'eliminació. Fa un mes vaig escriure l'entrada, "David i Goliat". David no ha guanyat, també s'ha esquerdat, i ara Goliat se'l vol cruspir. Així de simple. El lado oscuro de la fuerza de Convergència mostra les seves entranyes. El nen mimat ara es tractat com un psicòpata, assasí en sèrie. Verlo para creerlo, després de l'abraçada icònica de David Fernández i Artur Mas el 9-N del 2014. 
La CUP ha estat la gran damnificada. Que són una secta? A mi m'ho sembla. almenys els que conec. Però no més secta que els de Convergència, aferrats als seus càrrecs i a les seves poltrones, que fan del país una propietat particular i omnímoda.
Però en tota piràmide hi ha sempre el beneficiat, el qui va iniciar la "jugada" i el frau, i no és altra que ERC. Són aquests els qui han llençat la pedra i han amagat la mà. Va ser ERC qui es va apropiar dels mitjans de comunicació oficials durant el primer tripartit. Va ser el primer que van demanar per formar part del govern. El PP i Ciutadans seran conservadors, neocentralistes, fins i tot neofranquistes. Però d'això sí tenen raó. Aquests mitjans d'intoxicació han estat propagant contínuament l'imaginari "fantasiós" i fàcil de la independència, amb un infantilisme tan pregon que fa vergonya, o els hauria de fer enrojolir quan es despertin del somni o de la ressaca afterhours. El dirigent Oriol Junqueras practica el típic independentisme de campanari que obvia que els adversaris són poderosos. En comptes de procurar de tenir poques baixes, no ha mirat prim, i ha convertit la política catalana en una carnisseria, esquerdant i ferint tants sentiments, d'alguns que volien construir una pàtria, malgrat no ser nascuts aquí, i s'han vist estrangers a casa seva. I l'última per acabar de reblar el clau: ERC proposa un candidat jove, Rufián, que parla castellà per a la "reserva india" metropolitana, bo i ser educat en una escola on s'ha practicat la normalització lingüística. Ha estat l'altre dislate d'aquest partit populista -ERC- que no té ni la gallardia de donar un pas endavant quan vénen maldades.
I no vindrà pas de Madrid el nou tornado. La senyora Merkel i els seus criats, la Comissió Europea, ha estat esperant fins a les eleccions -tot ajudant Mariano Rajoy- per anunciar els 10.000 milions d'euros de retallades que cal fer per ajustar el dèficit de l'Estat. I d'això ni se'n parla. Tampoc se'n parla de les conseqüències del TTIP.... Tanta tela patriòtica estesa pels balcons!
Hi ha un aspecte de les CUP, del que s'ha fet mofa, i que és el més interessant per a mi: el rebuig de la UE. La UE ja no és la de Jacques Delors. S'ha convertit en una camisa de força. Ja ho hem vist amb Grècia... I d'això ni se'n parla. Com encara les esquerres el desafiament per assaltar el castell neoliberal? Marxant? Buscant aliats per transformar-la per dins? Tot això ho ha estat taponant l'independentisme meliflu i rovellat. Igual que el nacionalisme simètric mesetari. Mentre el capitalisme social ha canviat de pell i ens envia les set plagues, aquí a Catalunya estem pendent de com acabarà l'estafa piramidal.
Joan Tardà, dirigent d'ERC ha recordat Joan Sales, l'autor d'"Incerta Glòria", llibre que recomano, perquè ens vacunaria d'oportunistes: "Des de fa 500 anys els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils". El seu partit també s'hauria d'aplicar aquesta reflexió  en carn pròpia.  
I jo afegiria que tinguéssim bona cura de qui expedeix el certificat de "catalanisme", igual que hauríem de trobar aliats per deixar de parlar del "problema catalàn". El cop d'Estat del 23-F del 1981 va tenir els seus fruits ben podrits per cert, ¿amb la sospitosa intervenció del Rei com donava a entendre el "divertimento" de "Salvados"?. 
L'independentisme és una resposta errònia a una mala pregunta. La conllevancia orteguiana ve de lluny: Hi ha una Espanya del Sud -com Itàlia- també la perifèrica i també la del secà i del regadiu... La Transició es va truncar el 23-F. Ara que el perill militar està "domesticat" en part, ¿només? ens queden els altres poders fàctics hereus del franquisme... per conquerir el reconeixement plurinacional.



















Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada