L'octubre del 1982, el jutge Rafael Gimeno interrogava 2000 treballadors del camp del Maresme. Havia obert el procés "contra l'esclavisme i els negrers", després de denúncies sindicals i d'altres agents socials, contra diversos empresaris agrícoles que tenien contractats il·legalment prop de 4000 "negres" en la comarca del Maresme. La situació d'"il·legalitat i opressió laboral" en la que vivien va ser el detonant.
JUTGE GIMENO. L'ESCLAVISME DELS NEGRERS
El jutge Gimeno va recórrer els camps del Maresme abans de decidir les accions legals. I ho va fer en comprovar empíricament situacions esgarrifoses, com ara que alguns empresaris descomptaven als treballadors dues mil pessetes diàries en concepte de menjar, malgrat que els alimentaven només amb arròs "perquè la carn els feia mal". El jutge també va afirmar que, en el seu recorregut pels camps de la comarca va verificar que els treballadors negres acostumaven a rebre sous de 125 pessetes per hora i, en alguns casos, de 100 pessetes per hora. La majoria d'aquests treballadors il·legals provenien de Gàmbia, Senegal, Nigèria i Camerún. Es respirava en l'ambient una certa condemna social davant aquesta manca de drets humans laborals.
En aquella època, el principal sindicat, Comissions Obreres -encapçalada pel meu amic i company, Jaume Puig-, va aconseguir la col·laboració de la Unió de Pagesos -liderada també per un històric progressista, Pep Riera-, i, amb el temps, van desactivar en gran part aquesta xacra. No va ser fàcil, però van demostrar que les organitzacions sindicals progressistes, d'una banda i una altra van ser útils socialment.
Ha plogut molt d'aquella època d'entusiasme de la Transició. Per contra el juny del 2009, essent titular de la Conselleria d'Interior Joan Saura, d'ICV (el tant menyspreat i ridiculitzat per les elits, i al qui van fer el llit descaradament els sindicats corporatius dels Mossos així com la casta de Convergència dins l'aparell de l'Administració), centenars de Mossos d'Esquadra van practicar una gran redada contra els tallers clandestins xinesos, L'anomenada Operació Wei.
De seguida l'alcalde de Mataró va queixar-se, en sentir-se "traït" perquè no havia estat avisat. Com aleshores el conseller Saura era la peça "més fàcil del tripartit", tot s'hi valia. I la pregunta que molta gent del meu sindicat ens féiem era la següent: ¿Per què serà que no ha estat avisat? I molt ens temíem i ens imaginàvem que, probablement, hi havia cert clientelisme polític que feia que es mirés cap a una altra banda davant aquest nou esclavisme laboral: en plena reconversió/extinció del tèxtil a Mataró, Suposadament i probablement, podria passar que alguns empresaris s'haguessin convertit en subcontractats per, al seu torn, utilitzar mà d'obra esclava per a les grans cadenes... No era tant deslleialtat institucional, sinó desconfiança en certa complicitat entre determinats empresaris prop d'algunes instàncies del poder local que miraven cap a una altra banda. No hi va haver la col·laboració que es va donar a l'any 1982 entre les organitzacions patronals i dels treballadors. També l'opacitat de les migracions xineses no han ajudat. Els responsables de CC.OO, tant a nivell local, com de la Federació de Catalunya de FITEQA i de l'Estat es van trobar amb representants de la patronal del tèxtil ASEGEMA: van proposar que es procedís la traçabilitat dels productes confegits, i d'aquesta manera assenyalar als culpables d'aquestes pràctiques. Però no va haver manera. Això confirmava les sospites de certa complaença per part de determinats àmbits econòmics i polítics.
Ahir ens hem assabentat que les condemnes han estat mínimes, i només per a 3 "encarregats", i, de moment, cap per als beneficiaris: ni tan sols multes per a les multinacionals catalanes, espanyoles, etc... "Ja se sap com són els xinesos", pensem. "són tan animals treballant, que per a ells és normal" "Quin mal hi ha que ens aprofitem d'aquesta condició?"
En definitiva, és el relativisme cultural elevat al cinisme més pur.
Amb aquestes pràctiques també als treballadors "nadius" també se'ls pot exprémer més, per si no hi havia prou amb les reformes laborals del PSOE i del PP que han trencat l'equilibri anterior entre les contraparts.
Amb aquestes pràctiques també als treballadors "nadius" també se'ls pot exprémer més, per si no hi havia prou amb les reformes laborals del PSOE i del PP que han trencat l'equilibri anterior entre les contraparts.
QUINA REFLEXIÓ EXTREURE DE L'EUROPA XENÒFOBA?
D'entrada que al sector tèxtil no li cal anar a muntar fàbriques al Tercer Món, amb mà obra molt més barata. Es pot fer des d'aquí mateix. Això ja ens ho diu SASKIA SASSEN a "la Ciutat global". La Sassen vincula estretament la globalització amb les dinàmiques urbanes, i també amb el fenomen migratori. Al 2013 va editar "Inmigrantes y ciudadanos. De las migraciones masivas a la Europa fortaleza". Madrid Siglo XXI,
Segons Sassen, a "La Ciutat Global", cal entendre la mundialització econòmica també en les seves múltiples localitzacions (de les ciutats), i no només des del punt de vista macroeconòmic. Aquestes ciutats estan experimentant un augment de llocs de treball escassament remunerats que no encaixen en les idees predominants sobre la mundialització. Aquesta situació contribueix a la seva invisibilitat i a la desvalorització d'aquests tipus de treballadors i tradicions laborals i a la "legitimitat" d'aquesta desvalorització:
«Las mujeres y los inmigrantes» acaban substituyendo la categoría fordista o la de salario familiar de «mujeres y niños». Una de las localizaciones de la dinámica de la mundialización es el proceso de reestructuración económica en las ciudades globales".
El treball de la Sassen, per tant, proporciona més d'una llum sobre un fenomen que concita, sovint, els instints més primaris i sobre el que s'articulen els discursos de l'odi i l'irracionalisme. Sassen descriu com l'economia urbana ha passat de valorar les persones com a consumidores a tractar d'expulsar-les del sistema perquè sobren. En el seu proper llibre ho desenvolupa: "Expulsiones. Brutalidad y complejidad en la economía global" (Katz Editores): "La austeridad es el equivalente económico de la limpieza étnica", diu. Però, malgrat la complexitat de la situació que estem vivint, la Sassen es mostra optimista: "Tenemos que reinventar estructuras económicas para que todo vuelva a funcionar".
Diu la premsa que "part de les peces que fins al 2009 ocupaven els aparadors de les grans cadenes de distribució de moda espanyola es van confeccionar en tallers clandestins de la màfia xinesa a l'àrea de Barcelona. Ho confirma el sumari judicial de l'operació Wei, al qual ha tingut accés EL PAÍS, que detalla una complexa cadena de subcontractes. La seva última baula (els tallers il·legals) va sotmetre, almenys fins al 2009, centenars de treballadors a condicions properes a l'esclavitud. Les multinacionals feien els encàrrecs a proveïdors nacionals i els intermediaris, al final, desviaven producció als tallers clandestins.
Peces de roba d’Inditex o El Corte Inglés van acabar en tallers clandestins perquè els proveïdors van subcontractar
El 16 de juny del 2009, els Mossos d'Esquadra van escorcollar 72 locals de confecció de roba regentats per xinesos a Mataró, bastió tradicional de la indústria tèxtil catalana. A més de les màquines de cosir i les peces, els agents van trobar "un elevat nombre d'etiquetes identificatives" de grans marques. No es tractava, com en altres batudes, de simples falsificacions. Els codis de barres van permetre seguir el rastre de les comandes fins al client final: "Grups comercials dedicats a l'activitat tèxtil, de notòria rellevància en mercats nacionals i internacionals", subratllen els informes policials del sumari del cas Wei, sobre el qual es va dictar sentència la setmana passada. Els amos de tres tallers xinesos han estat condemnats a tres anys i mig de presó per explotació laboral.
Els Mossos van trobar més de 400 persones a les petites factories clandestines. Segons relata la documentació judicial, allà treballaven: de dilluns a diumenge, sense festius i durant 15 hores; en èpoques de més feina, cosien fins a les tres del matí, dormien quatre hores i tornaven a la màquina. Allà dormien (en soterranis) i menjaven: en general, espaguetis i arròs, però en poca quantitat per por que "no treballessin gaire si estaven plens". No hi havia finestres ni higiene. Si volien sortir, havien de demanar abans permís al cap. Per tot això guanyaven uns 25 euros al dia.
363 marques relacionades
En aquestes condicions es van cosir a Mataró peces de roba per a un total de 363 marques i majoristes, apunta el sumari, entre les quals hi ha firmes que estan entre el top de la moda mundial com Desigual, Punto Roma i Cortefiel. Els investigadors destaquen l'"elevada presència d'etiquetes" als tallers de marques d'El Corte Inglés –Easy Wear, Fórmula Joven o Hipercor– i d'Inditex, com Zara, Stradivarius, Bershka, Lefties, o Pull&Bear.
MÉS INFORMACIÓ
Càstig mínim a la màfia xinesa dels tallers tèxtils de Mataró
Però ni El Corte Inglés ni Inditex (ni la resta de grans grups) contractaven directament els tallers clandestins. Així ho van fer constar a les cartes que van enviar als investigadors. Cortefiel (per citar un cas) va precisar que les empreses a les quals encarregava els lots trobats als tallers "estan sotmeses a avaluació social" i tenien signada "la seva adhesió al nostre codi de conducta".
Si les marques no en sabien res, com funcionava la maquinària? Els investigadors van aconseguir descriure amb precisió un sistema de producció piramidal, "en cascada", que al seu judici va provocar l'explotació de gairebé mig miler de treballadors xinesos a Catalunya, la majoria dels quals estaven en situació irregular.
Cascada de subcontractes
Les grans cadenes, segons relata el sumari, subcontracten línies de producció "per flexibilitzar la seva producció i adaptar-la als canvis de la demanda". El seu proveïdor és sempre una empresa espanyola, amb tots els papers en regla. Passa que les grans firmes feien "peticions molt freqüents" i exigeixen "terminis curts de lliurament". De vegades el proveïdor de tota la vida necessitava mà d'obra extra. Aquí entrava el tercer graó: el negoci xinès d'intermediaris de la confecció. Un exemple investigat pels Mossos: Intexetis, un dels proveïdors d'El Corte Inglés i Inditex, va afirmar que va contractar una altra empresa (Josmigmar) i que ella, al seu torn, va cedir "sense autorització" entre "500 i 800 unitats" a una firma xinesa: Jiaem Wang.
Un intermediari xinès repartia el joc entre els tallers i era “el gran beneficiat per l’abaratiment dels costos”
El proveïdor català contacta, en general, amb un intermediari xinès que ofereix una "aparença de legalitat" (disposa de llicència, paga impost d'activitats econòmiques). Aquest intermediari reparteix el joc entre els tallers i és "el gran beneficiat per l'abaratiment dels costos". Els Mossos van constatar una intensa connexió entre els tallers –inclòs el transport de materials tèxtils d'uns a d'altres– i van concloure que funcionen com "un complex aparell productiu". Tots estaven, a més, en polígons industrials de la mateixa ciutat (Mataró), cosa que facilitava els desplaçaments.
La "clandestinitat" dels tallers quedava "parcialment amagada" darrere de les empreses intermediàries, a les quals, al seu torn, acudeixen les grans marques.
OPERACIÓ WEI
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada