dimarts, 1 de desembre del 2015

EL GRAN RECAPTE: ¿EL GRAN NEGOCI (PER ALGUNS)?


Ahir a TV3, el "professor" Merlí, tot tractant David Hume, l'autor escocès ateu, impulsor de l'emotivisme moral, tant estès en el món anglosaxó, va plantejar el tema de la caritat, en relació a la campanya del GRAN RECAPTE. (Capítol 12: minuts 3 a 5). Però no va tractar el tema més essencial: que vulgui passar per profe trencador no vol dir pas que ho sigui: TV3 és TV3!!! i el negoci és el negoci .... 
Ja es va tractar aquí fa temps:

Sobre l'assumpte dels sentiments, recordem Bertolt Brecht

TECHO PARA LA NOCHE

Me han contado que en Nueva York
en la esquina de la calle 26 con Broadway
se pone cada atardecer un hombre
durante los meses de invierno
y, pidiendo a los que pasan,
consigue un techo para que pase la noche
la gente desamparada que allí se reúne.
Con eso no cambia el mundo
no mejoran con eso las relaciones entre los seres humanos
no es ésa la forma de acortar la era de la explotación.
Pero algunos hombres tienen cama por una noche
se les abriga del viento durante toda una noche
y la nieve a ellos destinada cae en la calle.
No abandones el libro, tú que lo estás leyendo.
Algunos hombres tienen cama por una noche
se les abriga del viento durante toda una noche
y la nieve a ellos destinada cae en la calle.
Pero con eso no cambia el mundo
no mejoran con eso las relaciones entre los seres humanos
no es ésa la forma de acortar la era de la explotación.

Més aportacions


A diferencia de la solidaridad, que es horizontal y se ejerce de igual a igual, la caridad se practica de arriba hacia abajo, humilla a quién la recibe y jamás altera ni un poquito las relaciones de poder”. Eduardo Galeano

La caridad termina en mi casa, la solidaridad empieza en la puerta siguiente”. Charles Dickens

Es justicia, y no caridad lo que pide el mundo”. Mary Shelley

La solidaridad es la ternura de los pueblos”. Ernesto “Che” Guevara

Hay algo muy bello en ver a los pobres aceptar su suerte, sufrirla como la pasión de Jesucristo. El mundo gana con su sufrimiento”. Santa Teresa de Calcuta


Y ahora sé que este amor que has tenido por los hijos de los hombres es la caridad; por tanto, a menos que los hombres tengan caridad, no pueden heredar ese lugar que has preparado en las mansiones de tu PadreLa Biblia (Éter 12:33–34)

Com ja ho vaig tractar l'any passat, només recordaré algunes dades d'aquest "comerç" tan lucratiu per alguns

EL NEGOCI DE LES EMPRESES DE DISTRIBUCIÓ

A través del Banc d'Aliments se'ns presenta les grans empreses de distribució, bancs i executius de grans empreses com gent altruista. Aquestes empreses distribuïdores controlen el 70% del mercat d'aliments. ¿Casualitat o interès mercantil? Ni caritat, ni casualitat. Simplement rendibilitat. NO només és qüestió de blanqueig d'imatge. Persegueixen negoci:
- Que no es produeixi una caiguda de preus degut a que els aliments no entren directament en el mercat. 
- No tenen costos en la destrucció ja sigui d'excedents o de productes al límit de la seva data de caducitat.
- S'estalvien també el transport i la retirada dels productes. I la distribució a les entitats beneficiàries de les donacions, doncs ho fa un exèrcit de voluntaris. 
- Les donacions de qualsevol tipus desgraven  un 35% en l'Impost de Societats (amb la Llei de Mecenatge del PP serà el 100%).
- A la gent pobra se l'acostuma a la beneficència, como si fos llei divina que hagi rics i pobres.
- Els Bancs d'Aliments fan minvar encara més les vendes del petit comerç en els barris amb més misèria. 
- D'una banda regalen excedents, i d'altra destrueixen els botiguers amb les marques blanques que són fruït de la sobreexplotació en origen i la que apliquen als seus propis treballadors/es 

Per si fos poc, en un bombardeig de filantropia pervers, interpel·len la ciutadania en dates ben assenyalades, com ara el Nadal, perquè participin en la Gran donació d'Aliments. Aquesta pressió mediàtica és seguida sense cap rigor informatiu, perquè els mitjans també pertanyen a bancs i transnacionals. Es produeix així un increment de les seves xifres de negoci i beneficis

Llegeixo a www.filantropofagos.com i a lamentable.org, que les grans empreses de distribució i l'organització religiosa OPUS fan negoci també amb la pobresa i les campanyes de recollida d'aliments. Vomitiu, oi?

Qui ha darrere del Banc d'Aliments? ¿Quins interessos poden haver en aquesta tasca "caritativa"? Què impulsa a bancs, grans centres de distribució d'aliments, companyies d'assegurances, transnacionals i mitjans de comunicació a unir-se en donar suport a aquesta urgent iniciativa?

En la pàgina web de l'OPUS DEI trobem alguna informació i connexions força significatives 

• El Director de FESBAL és José Antonio Busto Villa, supernumerari de l'Opus Dei.
• El president del Banc d'Aliments de Valladolid  és Jose María Zarate. supernumerari de l' Opus Dei.
• La presidenta del Banc d'Aliment de Badajoz,  Carmen de Aguirre Castellanos, és supernumerària de l'Opus Dei.
• El president del Banc de Aliments de Santander, Francisco del Pozo Blanco, és supernumerari de l'Opus Dei.
• Manuel Pérez Hernández, de 67 anys, president del Banc d'Aliments de Las Palmas de Gran Canària, és supernumerari de l'Opus Dei.
• José Antonio García García, de 73 anys presideix el Banc d'Aliments d' Albacete, és supernumerari de l'Opus Dei.

Les vinculacions del Banc d'Aliments amb l'Opus Dei no són només a través dels supernumeraris en llocs de responsabilitat. Són moltes les referències de càrrecs directius i col·laboradors del Banc d'Aliments. La pròpia ex-ministra de Sanitat, Ana Mato, també supernumerària de l'Opus, va animar al president de la FESBAL en la campanya. Funcionen com un exèrcit.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada