dissabte, 8 d’agost del 2015

EDWARD PALMER THOMPSON: LA BOMBA ATÒMICA I LA CLASSE OBRERA


Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki

El núvol atòmic sobre Hiroshima després de la detonació de la bomba Little Boy.El núvol atòmic sobre Hiroshima després de la detonació de la bomba Little Boy.
El núvol atòmic sobre Hiroshimadesprés de la detonació de la bombaLittle Boy.
El núvol atòmic a Nagasaki arribant a 18 km sobre l'hipocentre.
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 'agost de 1945 (Nagasaki) per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos  'intens bombardeig  estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats japoneses. La fi de les hostilitats va ser efectiva sis dies després. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japóportada a terme el 2 de setembre de 1945. Aquests són els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra.
El nombre de morts és difícil de precisar i només se n'han pogut fer estimacions. El Departament d'Energia dels Estats Units (DOE) avançà la xifra de 70.000 persones a Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki que van morir instantàniament. A elles, s'han d'afegir les morts com a conseqüència de diversos tipus de càncers i altres patologies. Segons una altra font, les bombes mataren 160.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki cap al final de 1945, aproximadament la meitat de morts es produïren els dies del bombardeig. Al llarg dels anys següents molts milers de persones més van morir per malalties provocades per l'exposició a la radiació. A les dues ciutats, la majoria dels morts van ser civils.
 
Resulta difícil en aquestes dates de calor intensa deixar passar el record de la bomba atòmica llençada a poblacions civils. Milers de graus centígrads en pocs minuts: gent carbonitzada. Documents que es desvetllen posen en qüestió la innocència dels dos governs, tant del japonès, com, per descomptat, del nordamericà. Experiments amb humans a gran escala. El militarisme japonès creix, ajudat pels EE.UU., per fer crear el relat de la Xina expansionista.
M'ha estat difícil separar aquesta  sotregada de la consciència de l'obra de l'historiador i pacifista britànic, fill d'un col·laborador del mateix Nehru, Edward Palmer Thompson (1924-1993).

Fou membre del Partit Comunista Britànic i un dels intel·lectuals destacats del Partit durant els anys de la post-guerra mundial, però el va abandonar el 1956 degut a l'oposició a la invasió soviètica d'Hongria.

Després va ocupar un paper clau en la configuració d'una nova esquerra a Gran Bretanya a finals de 1950. Des d'una posició independent d'esquerra socialista al marge de l'ortodòxia soviètica i partint d'un marxisme britànic de to heterogeni i separat de la resta de tendències europees, va elaborar una anàlisi pròpia que es s'inscriu dins el socialisme humanista.Crític irreconciliable amb els governs laboristes dels anys 1964-70 i 1974-79, va ser un dels liders més destacats del moviment pacifista i contra a l'armament nuclear a l'Europa dels 80.

A partir del 1980, Thompson va passar a ser un dels més destacats portaveus del nou moviment per al desarmament nuclear. A la Gran Bretanya, va publicar Protesta i sobreviu contra el plamflet governamental sobre la guerra nuclear Protegeix-te i sobreviu, exercint un paper important en la Campanya per al Desarmament Nuclear. Amb altres intel·lectuals publiquen el 1980 una Crida pel Desarmament Nuclear Europeu, on es demana una Europa lliure d'armes nuclears des de Polònia fins a Portugal, document fundacional de l'END (European Nuclear Desarmament).

Thompson va jugar un paper clau a l'END i al CND en tota la dècada de 1980, amb molta popularitat com a orador i obrint un diàleg entre el moviment pacifista de l'Europa occidental i els dissidents soviètics de l'Europa oriental, en particular a Hongria i Txecoslovàquia, per la qual cosa fou acusat fins i tot de ser un peó de l'imperialisme nord-americà per part de les autoritats soviètiques.

Autor de desenes d'articles durant aquest període, va publicar un llarg assaig d'atac als ideòlegs d'ambdós bandols de la guerra freda, La doble exposició (1985), editant una col·lecció d'assajos contra Ronald Reagan i la Iniciativa de Defensa Estratègica "Star Wars" (1985).

LA FORMACIÓ DE LA CLASSE OBRERA ANGLESA
És molt probable que els alumnes que no hagin passat de segon de Laclau o bé els que ja hagin estudiat el curset sencer (els teòrics frivolons de Podem), no se sentiran gaire interessats en l'obra d'aquest historiador anglès.
Considerada una de les millors obres d'història escrites al segle XX, The Making of English Work Class (La Formació de la Classe Obrera Anglesa) fou publicada el 1963 mentre treballava a la Universitat de Leeds. Thompson historia en aquesta obra a l'oblidada primera classe treballadora de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, dins del món cultural i social de l'esquerra política coetània, tractant de recuperar tot l'imaginari de les classes subalternes. Com manifestava en el ja famós Prefaci:
"Estic tractant de rescatar al pobre teixidor de mitjes, al tundidor ludita, a l'obsolet teixidor de teler manual, a l'artesà Utòpic, fins i tot a l'il·lús seguidor de Joana Southcott, de l'enorme prepotència de la posteritat. Els seus oficis artesanals i les seves tradicions potser s'estaven morint. La seva hostilitat cap al nou industrialisme potser era retrògada. Els seus ideals comunitaris potser eren fantasies. Les seves conspiracions insurreccionals potser eren temeràries. Però ells van viure en aquells temps d'aguts trastorns socials, i nosaltres no. Les seves aspiracions eren vàlides en termes de la seva pròpia experiència; i si van ser víctimes de la història, continuen, condemnats en les seves pròpies vides, sent victimes"
D'aquesta i d'altres obres és important destacar la caracterització i la forma en què es defineix classe social. Per a Thompson, la classe no és una estructura, sinó una relació social i humana que canvia amb el temps, el resultat d'una experiència comuna, d'una identitat i dels interessos d'un grup que s'enfronten als d'un altre grup.
E. P. Thompson posa al descobert que el capitalisme ha estat una etapa brutal, per molt que la ideologia burgesa i ara neoliberal, vulgui rescatar el suposat progrés darrera del sofriment de milions de persones. De forma actualitzada ¿com es pot argumentar, com fan els "voceros" del stablishment que la crisi se supera amb tanta explotació, amb tanta precarietat, amb menys llibertats? 

Comentant E. P.Thompson. Antoni Domènech. Part I
https://www.youtube.com/watch?v=H3Pqq1qCKDQ

Comentant E. P. Thompson. Antoni Domènech: Part II

Comentant E. P. Thompson. Antoni Domènech. Part III

Comentant E. P. Thompson: Antoni Domènech. Part IV

Comentant E. P. Thompson. Josep Fontana. Part I

Comentant E. P. Thompson. Josep Fontana. Part II

Comentant E. P. Thompson. Josep Fontana. Part III

Lucha de clases, clases y conciencia de clases en E. P. Thompson



Kuroi Ame (1989): LLUVIA NEGRA













Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada