dimecres, 26 d’agost del 2015

DE L'AMENAÇA NUCLEAR A L'ULTIMÁTUM DEL CLIMA (I)

Un dels meus mestres, en Pep Illa, m'ha recomanat molt vivament el llibre de Naomi Klein. La canadenca és una autora molt mediàtica: ja ho va ser amb la seva obra NO LOGO on exposava les tècniques de les multinacionals mitjançant les seves marques; després amb la DOCTRINA DEL XOC, on exposa allò que en Joan Herrera ha dit moltes vegades: "no hi ha com una bona crisi per aplicar mesures d'austeritat i retallades de condicions socials i de llibertats". I aquest és el criteri que les oligarquies urbi et orbe han aplicat. Per això la Klein subtitula aquest llibre, com el capitalisme del desastre.
En el seu darrer llibre, també d'impacte, emocional i intel·lectual, AIXÒ HO CANVIA TOT, Naomi Klein ens diu de forma ben planera que la finestra d'oportunitat que es va establir a Kioto, durant els anys noranta, s'està tancant, que al 2017, cent anys després de la Revolució russa, curiosament, i segons tots els estudis seriosos dels climatòlegs, no serà possible controlar. És a dir queden poc d'any i mig.

L'estil i el contingut d'aquest darrer llibre seu és molt propi dels bestsellers. Sembla que estigui escrit com un guió cinematogràfic, per a l'elaboració d'un documental perquè es pugui traduir en imatges, mitjançant el tractament de molts casos concrets, sobretot a Amèrica del Nord, però també exposa casos com el de Nigèria, i d'altres zones del planeta.
És molt probable que per al que diu es podria haver estalviar la meitat del llibre, perquè és força voluminós, però això no pot fer minusvalorar la introducció, impactant i contundent de les tesis principals, i de l'emergència necessària per prendre mesures. No val a badar. I, curt i ras, és acollonant i acollonidor. Sobretot perquè aquest assumpte que, hauria de ser el centre de debat polític arreu, està força amagat pels mitjans informatius més importants.
L'altre detall que també val la pena remarcar és que amb el capitalisme no hi ha res a fer: destrueix l'espècie humana, i no només la resta dels ecosistemes. No obstant això, el seu estil i la seva terminologia no té res a veure amb la tradició socialista o comunista, sinó més aviat l'estil anglosaxó del common sense, el seny, el sentit comú, les dades científiques i no ideologitzades que puguin comportar un rebuig inicial de la lectura.
El capitalisme productivista, ve a dir la Klein, ha complert la profecia o la maledicció del mite grec de Prometeu obrint la capsa de Pandora, la del clima, i ha convertit el planeta en una mena de Frankenstein, incontrolable.

El mot "APOCALIPSI" té origen grec, que significa "revelació".
Durant els anys 70's es van comptabilitzar 660 catàstrofes d'origen metereològic, com ara sequeres, inundacions, temporals, incendis forestals. Durant l'any 2000 es van comptabilitzar 5 vegades més: només en 30 anys.
Per descomptat que l'escalfament global no és pas l'únic factor, però aquestes dades ja ens forneixen d'un senyal d'alarma, perquè ja no hi ha dubte que el desajustament climàtic ha exacerbat els fenòmens metereològics extrems. 
I també en aquest mateix període la major part dels governs d'arreu del món s'han acarnissat amb el sector públic, jibaritzant-lo tant com han pogut. En la mesura que els costos dels desastres metereològics van a càrrec dels estats (governs), els pressupostos dels estats han afectat més a la població més vulnerable.

L'entrada anterior, la dedicada a E.P. Thompson està molt relacionada amb aquesta altra: Thompson, com un dels principals promotors i animadors del moviment per la pau a escala europea, ens va fer entendre, el que la Coordinadora del Maresme per la Pau i el desarmament, dèiem en el nostre manifest inicial: "Quan és l'espècie humana que està en perill tots som (hem de ser) especialistes"

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada