PRIMER DE MAIG DE 1976 A LA PARRÒQUIA DE SANT JOSEP DE MATARÓ

S'estaven guanyant espais de llibertat. I el moviment sindical, sinònim en aquell moment de Comissions Obreres, era el subjecte emergent cabdal de la cohesió entre els nouvinguts i els d'aquí de generacions anteriors. Juntament amb el PSUC. Era l'any 1976, el 30 d'abril, a Mataró.  Era la vigília de San José Obrero, festivitat del règim. Nosaltres volíem que fos el Dia del Treball. Es va convocar una manifestació reivindicativa per a la tarda. La idea era concentrar-se en la cruïlla entre el Carrer Isern, Calvo Sotelo (ara Argentona), i el Carrer Sant Rafael (ara El Torrent). Es tractava de col·lapsar el nus de comunicacions per evitar l'arribada ràpida de les furgones de la policia. Així va ser. A l'escales de la Plaça de Cuba, l'Albert C., en Tito, de la Procter & Gamble, va fer un parlament contundent i fugaç. En acabar la manifestació, la policia va detenir un o dos joves als que -segons sembla- li van trobar "un arma blanca". Quan els dirigents locals de Comissions Obreres van anar a interessar-se per tal que els alliberessin, els van detenir també. Els van portar al cuartelillo de la Guardia Civil de l'Havana (ara col·legi Anxaneta). Eren en Pedro Barrena, del Tèxtil, Antonio Rodríguez, de la Construcció, Paco Cantero, d'Arts Gràfiques, Francesc Lleonart, de Banca i Estalvi, i José Luis López Bulla, dirigent de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC).

Com a resposta, ens vam concentrar a la Parròquia de Sant Josep durant el vespre i nit. I en aquell escenari van parlar dirigents del PSUC local, com ara Antoni Quadras, entre d’altres. I, de sobte, un jove, que  es va presentar com a membre  de la Falange Autèntica, va fer ús de la paraula i va manifestar que estava allí per solidaritat, etc... Davant la incredulitat de molts que associaven Falange amb el feixisme, es va estendre els rumors de que podria ser un infiltrat, o bé, un exhibicionista.

El dia 1 de Maig, festiu, ens vam concentrar a la Plaça Santa Anna. Era a la tarda. Allí els vam rebre amb efusió i els vam victorejar. I en Pedro Barrena, amb el seu estil feréstec característic, ens va respondre amb la seva oratòria palmària: "Un fraternal saludo solidario para las masas trabajadoras" .

Cloenda: En Pedro Barrena ja és mort. No va canviar de caràcter ni de conviccions. En Josep Lluis Llingonya, en Bis, fundador i impulsor després de la Televisió de Mataró, també ha desaparegut. El jove aquell de Falange Autèntica, desinhibit i jovial, ara es advocat. Va ser regidor durant quatre  anys del Partit Popular, ara es presenta de segon de la llista de C's. Abans, però es va voler passar per jove comunista per distanciar-se dels neofranquistes del PP. No hi ha com fugir a temps del naufragi. Sempre ha hagut oportunistes, o "aves carroñeras", com diria en Pere Broca..

Entre d'altres, Juan Alonso Duñabeitia (Químiques) Javier Sánchez (Metall), Marcelino Camacho, Vivas (Construcció), José Luis López Bulla.(CONC) Ajupits: Pedro Barrena (Tèxtil)  i Pozo (Construcció).