dilluns, 16 de març del 2015

LLUÏSA DEL RIO, PIONERA DEL FEMINISME MATARONÍ

DONES AMB INICIATIVA va voler retre homenatge a Lluïsa del Rio, feminista impenitent de Mataró, francotiradora en un partit on les "coses de les dones" no formava part de les urgències en la llista de prioritats. En part com li ha passat a la Syriza  grega en la seva composició de govern. Va ser ahir, 14 de setembre. Dones amb Iniciativa va programar un cine-fòrum, LA DAMA DE FERRO, protagonitzada per Meryl Streep. Margaret Thatcher, Prime Minister del Regne Unit és l'antítesi del feminisme. És cert que va competir aferrissadament en un món d'homes, i va voler demostrar que podia ser més feroç que ells. I a fe que ho va fer. Va ser la Joana d'Arc del pensament més reaccionari. Va aconseguir, això sí, que canviessin el paper higiènic de la Cambra dels Comuns. Però va provocar la pobresa de les dones britàniques com mai no havia fet cap governant després de la segona guerra mundial. És l'exemple del que no és una feminista, com va dir Reme Merchán, germana també d'una altra feminista i sindicalista, Antònia Merchán

Pedro García Leo, Rodolfo García, i Valero Gracia, de Cirera, ja no són entre nosaltres.

"Lluïsa del Rio va néixer a Ceuta, el 1950. I és coneguda per molts com la líder del moviment feminista mataroní. La Lluïsa va estudiar a París, raó per la qual va tenir uns referents clarament afrancesats. Amb setze anys va tenir l'oportunitat de llegir un llibre que lla considera la bíblia del feminisme dels anys seixanta: El segon sexe, de Simone de Beauvoir, companya de Jean Paul Sartre.
Totes les seves companyes de classe van seguir, grosso modo, el destí per al qual havien estat preparades: administratives, treballadores del tèxtil...  En una trobada d'antics alumnes, de l'escola religiosa on havia estat abans de marxar a França, va comprovar que d'entre més de vint dones ella era l'única que havia estudiat. Va fer reflexionar molt a la Lluïsa sobre com una educació i un context social et determinen com a persona. D'aquí va sorgir en certa manera la seva consciència feminista.
La Lluïsa ens explica que el feminisme és una filosofia i un pensament polític propi i específic de les dones, igual d'equiparable al marxisme o a l'anarquisme, que neix a partir de la consciència de les dones progressistes compromeses políticament.

Estava afiliada al PSUC, però com que es va trobar que no podia desenvolupar la seva lluita com a dona formant part del partit, va decidir seguir el moviment feminista d'una forma independent als partits polítics.

Destaca per ser la fundadora de la Vocalia de Dones de Mataró Centre, on es van desenvolupar campanyes tan importants com van ser la creació del centre de planificació familiar, xerrades d'orientació sexual, i la lluita pel dret a l'avortament"

Així ho resumeix, Júlia Rubio, alumna de Segon de Batxillerat en el seu treball de recerca "Dones i lluita antifranquista".
http://donesreporteresdemataro.blogspot.com.es/2013/04/les-primeres-feministes-mataro-infu.html

http://donesreporteresdemataro.blogspot.com.es/2014/10/la-influencia-de-les-religions-en-les_21.html
Ha volgut la casualitat que  d'ahir també es commemori a la 2 de la Televisió Francesa, el cinquè aniversari de  la mort de Jean Ferrat. Penso que podria ser un bon regal per a la Lluïsa i per la seva formació cultural francesa, aparellar un i l'altra. Espero que li agradi. Jean Ferrat és un dels cantants més entranyables

Jean Ferrat (pseudònim), era un cantautor francès nascut el 1930 i traspassat el 13 de març del 2010. Va pertànyer a la generació compromesa de la cançó protesta, al costat de Jacques Brel, Georges Brassens i Léo Ferré. Va ser alhora cantant i poeta. L'he conegut sobretot per haver musicat nombrosos poemes del poeta francès Louis Aragon.
Jean Ferrat no va amagar mai la seva militància comunista, com Louis Aragon. I també va ser molt gelós de la seva llibertat de pensament, quan la seva consciència xocava amb la posició del partit, sobretot respecte a la URSS.

Jean Ferrat, amb la seva veu inconfusible i càlida, és la veu dels poemes de Louis Aragon, i les seves cançons d'amor són les més colpidores de la cançó moderna francesa.

Com Louis Aragon no tenia gaire traça en llegir els seus propis poemes, Jean Ferrat i Louis Aragon formen, com dos germans siamesos, un tàndem indestriable.











Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada