dimarts, 17 de març del 2015

ANC: HA PERDUT LA XAVETA O S'HA TRET LA CARETA?


Les sigles ANC sempre m'han recordat al moviment unitari de Sudàfrica, la figura visible del qual va ser Nelson Mandela. EL CONGRÉS NACIONAL AFRICÀ.

Els èxits de mobilització de l'ANC han estat incontestables. Però l'empatx d'èpica l'han rebaixat a  un vodevil quan s'ha vist i comprovat que són un apèndix del govern, tan subvencionat o més que Òmnium i el club de xarnegos integrats com Suma't. Si no estan en nòmina del govern poc n'hi falta. Jo sóc xarnego integrat i no estic a Suma't, amb qui em vaig solidaritzar quan els feixistes els van agredir en una xerrada a Mataró.

l'ANC es volia convertir en una còpia de l'Assemblea de Catalunya, però força condicionada perquè s'ha mimetitzat en l'estratègia de la petita burgesia, que ara es vol reinventar: de la sociovergència a l'ExcReCència, com diu un amic meu amb molta mala baba (CiU + ERC). Perquè, comptat i debatut, el resultat del procés sobiranista és la construcció d'un bloc conservador. És per això que volen que les Eleccions Municipals siguin també plebiscitàries. Astúcia no els hi manca.

Per què aquesta animadversió a l'ANC? No és animadversió sinó indignació davant l'abús i l'aprofitament partidista d'un clamor popular. Perquè l'ANC, amb Forcadell al capdavant dels tres tenors, s'ha permès recomanar el vot als sindicats independentistes en les eleccions sindicals que s'estan celebrant en la funció pública en els diversos àmbits de l'administració catalana. I ara sí que s'ha tret la màscara (hipòcrita en grec), perquè de fet, estan fent el mateix que ha fet la dreta amb els sindicats instrumentals, ja siguin de matriu democristià, a l'estil d'USO, com els rabiosament corporatius, o sindicats grocs, com dèiem abans.

l'ANC tenia necessitat de fer això? Crec que no li calia. l'ANC no ha amagat mai que és independentista, però el gruix de la ràbia que ha aconseguit catalitzar era el fàstic contra la recentralització dels neofranquistes del PP per part de la gran majoria de la població, i sobretot de la vocació àmpliament majoritària de votar en un procés net i de discussió sobre els peròs i contres: és a dir, del dret a decidir, un referèndum a l'escocesa. Un procés de discussió sense la manipulació barroera de TV3, de Catalunya Ràdio ni dels mitjans hipòcrites i cínics del Comte de Godó, tan subvencionats pel govern de CiU, o de la família Carulla (ara)

Per què l'ANC es posa ara el barret de sindicalista gremial i de dretes? Per què al Sr. Carod Rovira s'ha oposat sempre a les convocatòries de mobilització general dels sindicals confederals? És que la lluita contra la reforma laboral no afectava als treballadors i treballadores catalanes? Recordo que un alcalde de Calella, d'ERC (Basart) es va queixar al secretari de CCOO de la comarca perquè havien empastifat de cartells cridant a la vaga.... No es preocupava que la vaga era per defensar els drets dels treballadors de l'hostaleria i/o dels tèxtil de Calella, no!!.... Per què ERC està abandonant a marxes forçades el seu ideari republicà per convertir-se cada cop més en els "mamporreros" de CiU, de la burgesia i petita burgesia (i"menestral"). Per què no vol establir una aliança amb el sindicalisme confederal? Per què practicar ara el lerrouxisme invers amb el saltimbanqui Justo Molinero? Com si els andalusos fóssim ignorants, i amb quatre sevillanes se'ns pogués comprar?

No crec que la Senyora Forcadell ignori que la patent de patriotisme se li pugui negar a Comissions Obreres. Li refrescaré la memòria. El 20 de novembre de 1964, durant la dictadura feixista del general Francisco Franco, es va constituir la primera Comissió Obrera de Catalunya. A l'Església de Sant Medir de Barcelona va néixer Comissions Obreres de Catalunya en una assemblea en què van participar uns 300 treballadors de diversos sectors productius. Aquesta trobada es va produir després de diverses reunions preparatòries per les moltes dificultats que comportava en plena dictadura. Pocs mesos després, el febrer del 1965, Comissions Obreres concentrava a la Plaça d'Antonio López de Barcelona unes 15.000 persones que es van manifestar per la Via Laietana. Aquesta era la primera manifestació massiva que es produïa des de l'any 1951, quan van tenir lloc la històrica protesta contra la pujada de tarifes dels tramvies de Barcelona.

La Senyora Forcadell i/o l'ANC, o qui hagi tingut la idea d'enviar el comunicat de suport als sindicats independentistes (com fa l'Església Catòlica quan recomana el vot als catòlics als partits de dretes), hauria de tenir molt en compte informacions com la següent: A la Garriga, davant l'amenaça als funcionaris perquè no intervinguessin en la mobilització amb les urnes del 9-N, només es van presentar dues funcionàries voluntàries: una d'elles era afiliada a CCOO i l'altra, simpatitzant o votant.

La Senyora Forcadell i/o l'ANC, o qui hagi tingut la idea d'enviar el pudent suport als sindicats independentistes hauria de saber que abans que el xenòfob alcalde de Badalona ocupés el primer lloc del racisme institucional, era el Sr. Vilà d'Abadal, ex alcalde de Vic, ocupava el primer lloc del rànquing, juntament amb la Senyora Marta Ferrusola, en el top ten de xenòfobs del nostre país, en oposar resistència per la inscripció en el Padró Municipal dels immigrants pobres de Vic.
La senyora Forcadell hauria de saber que, a Mataró, un dels fundadors de Comissions Obreres, en Martí Bernasachs, era antic militant de la CNT, i la CNT, amb tots els seus errors i encerts, van inspirar el caire sociopolític que vol ser CC.OO, i tenia molt en compte que l'apartidisme era una base essencial per a mantenir la cohesió per enfrontar-nos a la contrapart, o, com es deia abans, l'enemic de classe. Ja fos als catalans o espanyols, 

És aquest l'independentisme de l'ANC, corporatiu, que nega la lluita de classes en el si d'una futura Catalunya independent?







Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada