dilluns, 23 de febrer del 2015

CASANDRA I L'EFECTE PANTÈNE

Fa mig any que un dels meus "germans grans" en la militància, que és com així anomeno als que em porten uns pocs anys d'avantatge i van viure la transició com a joves militants compromesos, em diuen que això no té bona pinta, que el PP tornarà a guanyar, i encara més amb la pista de llançament que han proporcionat a aquests partits-moviments, molt pagats d'ells mateixos, gràcies als avantatges de la finestra mediàtica controlada, directament o indirecta pels empresaris addictes al règim, que intenten soscavar l'altre partit d'oposició i també l'oposició d'esquerres "fetén". Jo li he dit que està fent com "Casandra".

Casandra era filla dels reis de Troia. Va ser sacerdotessa d'Apol·lo, una de les grans divinitats gregues, amb qui va pactar, a canvi de tenir relacions sexuals, la concessió del do de la profecia. Casandra va accedir a tenir aquesta capacitat, i després, es "va oblidar" del pacte amb Apol·lo. Quan va rebutjar l'"amor" d'Apol·lo, aquest, sentint-se traït, va maleir Casandra i li va escopir a la boca, tot amenaçant-la: continuaria tenint el do de la profecia, però ningú no creuria mai en els seus pronòstics. Quan va succeir la guerra de Troia, Casandra va advertir tothom qui volgués escoltar-la que Troia cauria en mans de l'enemic, però cap ciutadà li va fer cas.

Aquest company experimentat en mil manifestacions, batalles sindicals, en canvis de vents i humors col·lectius des de la transició, diu que això pinta molt malament. Ell considera que si no s'aconsegueix un tipus d'aliança BARCELONA EN COMÚ, i no s'estén aquesta unió de forces plurals entre l'anella metropolitana, la dreta catalana i espanyola tornaran a guanyar, i s'haurà perdut una oportunitat històrica, perquè la desigualtat està fent estralls. I a Mataró, que forma part d'aquest grup de ciutats de més de cent mil habitants, hauria d'estar en aquesta mateixa dinàmica.

I ha afegit, "serà com l'efecte PANTÈNE". Davant la meva estranyesa, m'ha recomanat que miri un espot publicitari, maquíssim, rus, del xampú de marca arxiconeguda.  És una història commovedora, d'esperit de sacrifici i de superació.... I, al final, resulta, que tot es redueix a estètica, que és una altra manera de no anar al moll de l'os, de la unitat de les forces. En definitiva, m'ha vingut a dir aquest "cenizo" d'amic, que, en el fons, més enllà d'eslògans hi ha els mateixos oportunistes de sempre, amb una estètica nova, i esperant un protagonisme basat en canvis menors. Això sí, seductors, però que, en no apostar per una unió des de baix, no té futur. I, com l'anunci de PANTÈNE, així també funciona la lògica del "shopping" en els supermercats: primer t'ensenyen un producte a un preu molt car, i després t'ensenyen un producte similar, però atractiu en el preu. Tens la sensació que has sortit guanyant, però, de fet, és una tècnica típica  perquè t'hi conformis i surtis content. És com aquell que començava volent canviar el món i després es conforma canviant de cotxe i prou.

I, després m'ha dit, ara posa tu els noms d'aquesta suposada "nova política" tan en boga actualment: sembla que s'hagin de menjar el món, però és pur maquillatge, com l'anunci de PANTÈNE. Això, sí, de moment sedueix i distreu.







Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada