dijous, 22 de gener del 2015

ELS BUITRES CARROÑEROS I EL GRAN RECAPTE

Pedro Barrena era un dels militants del PSUC que intimidava. Imposava quan parlava a propis i estranys. Militant del tèxtil de CCOO, contrastava amb el sempre temperat Josep Lluis Lligonya. Pedro Barrena era feréstec i impressionava més que quan en Sagaseta, el diputat canari, parlava en el Congrés dels Diputats.

Pedro Barrena emprava frases lapidàries, potser primitives, però molt gràfiques: "BUITRES CARROÑEROS" o "AVES CARROÑERAS", en referir-se a "LA BURGUESÍA EXPLOTADORA". Ara aquest vocabulari no s'utilitza, ni en el Partido de los Castos centrípets ni en el Partit dels Castos de la perifèria peninsular. Només els grans-grans multimilionaris com  Warren Buffet, que admeten públicament la lluita de classes. Sembla que ens faci vergonya: aleshores emprem termes com "les elits extractives" que queda molt acadèmic i força mel·liflu, insípid i inodor. La classe mitjana radicalitzada no vol contaminar-se d'obrerisme, en una societat on sembla que els obrers pata negra estan més resignats. 

Sigui com sigui LAS AVES CARROÑERAS d'en Pere Broca, com jo li deia en broma, estan embrutant una iniciativa pietosa que interpel·la molta gent de bona fe : EL GRAN RECAPTE.

Llegeixo a www.filantropofagos.com i a lamentable.org, que les grans empreses de distribució i l'organització religiosa OPUS fan negoci també amb la pobresa i les campanyes de recollida d'aliments. Vomitiu, oi?

Els quatre Bancs d'Aliments de Catalunya han recaptat una xifra rècord en la sisena edició del Gran Recapte. Milers de voluntaris, 22.000 entorn de 2070 punts de recollida en mercats i supermercats distribuïts en 371 municipis. En la resta de l'Estat, aquesta mobilització l'ha convocat la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL). S'han afegit a l'event bancs, grans supermercats, mitjans de comunicació o empreses d'assegurances privades.

Qui ha darrere del Banc d'Aliments? ¿Quins interessos poden haver en aquesta tasca "caritativa"? Què impulsa a bancs, grans centres de distribució d'aliments, companyies d'assegurances, transnacionals i mitjans de comunicació a unir-se en donar suport a aquesta urgent iniciativa?

En la pàgina web de l'OPUS DEI trobem alguna informació i connexions força significatives 

• El Director de FESBAL és José Antonio Busto Villa, supernumerari de l'Opus Dei.
• El president del Banc d'Aliments de Valladolid  és Jose María Zarate. supernumerari de l' Opus Dei.
• La presidenta del Banc d'Aliment de Badajoz,  Carmen de Aguirre Castellanos, és supernumerària de l'Opus Dei.
• El president del Banc de Aliments de Santander, Francisco del Pozo Blanco, és supernumerari de l'Opus Dei.
• Manuel Pérez Hernández, de 67 anys, president del Banc d'Aliments de Las Palmas de Gran Canària, és supernumerari de l'Opus Dei.
• José Antonio García García, de 73 anys presideix el Banc d'Aliments d' Albacete, és supernumerari de l'Opus Dei.
Les vinculacions del Banc d'Aliments amb l'Opus Dei no són només a través dels supernumeraris en llocs de responsabilitat. Són moltes les referències de càrrecs directius i col·laboradors del Banc d'Aliments. La pròpia ex-ministra de Sanitat, Ana Mato, també supernumerària de l'Opus, va animar al president de la FESBAL en la campanya. Funcionen com un exèrcit. Alguns es pregunten si s'han infiltrat en aquesta mobilització per fer proselitisme. Potser no els cal. O potser sí perquè sovint se'ls ha associat amb els rics.   El mataroní més miserable i indigne, que es passeja per Mataró impunement i sense vergonya, Pere Antoni de Dòria, va venir perquè era de l'OPUS o tenia el suport de l'OPUS. Ha fet de Mataró la capital mundial de les preferents. Quan tenia poc més de trenta anys, el primer que va decidir va ser fer anar als càrrecs executius a anar a cursets de l'IESE, que és ¡oh casualitat! qui ha format la majoria dels quadres dels Bancs dels Aliments. L'IESE és una de les escoles de negocis més reputades, juntament amb ESADE, dels jesuïtes (la mateixa ordre religiosa del papa catòlic actual).


EL NEGOCI DE LES EMPRESES DE DISTRIBUCIÓ

A través del Banc d'Aliments se'ns presenta les grans empreses de distribució, bancs i executius de grans empreses com gent altruista. Aquestes empreses distribuïdores controlen el 70% del mercat d'aliments. ¿Casualitat o interès mercantil? Ni caritat, ni casualitat. Simplement rendibilitat. NO només és qüestió de blanqueig d'imatge. Persegueixen negoci:
- Que no es produeixi una caiguda de preus degut a que els aliments no entren directament en el mercat. 
- No tenen costos en la destrucció ja sigui d'excedents o de productes al límit de la seva data de caducitat.
- S'estalvien també el transport i la retirada dels productes. I la distribució a les entitats beneficiàries de les donacions, doncs ho fa un exèrcit de voluntaris. 
- Les donacions de qualsevol tipus desgraven  un 35% en l'Impost de Societats (amb la Llei de Mecenatge del PP serà el 100%).
- A la gent pobra se l'acostuma a la beneficència, como si fos llei divina que hagi rics i pobres.
- Els Bancs d'Aliments fan minvar encara més les vendes del petit comerç en els barris amb més misèria. 
- D'una banda regalen excedents, i d'altra destrueixen els botiguers ambles marques blanques que són fruït de la sobreexplotació en origen i la que apliquen als seus propis treballadors/es 

Per si fos poc, en un bombardeig de filantropia pervers, interpel·len la ciutadania en dates ben assenyalades, com ara el Nadal, perquè participin en la Gran donació d'Aliments. Aquesta pressió mediàtica és seguida sense cap rigor informatiu, perquè els mitjans també pertanyen a bancs i transnacionals. Es produeix així un increment de les seves xifres de negoci i beneficis

Die Nachtlager
Refugio nocturno

Bertolt Brecht



Me han contado que en Nueva York
en la esquina de la calle 26 con Broadway
se pone cada atardecer un hombre
durante los meses de invierno
y, pidiendo a los que pasan,
consigue un techo para que pase la noche
la gente desamparada que allí se reúne.
Con eso no cambia el mundo
no mejoran con eso las relaciones entre los seres humanos
no es ésa la forma de acortar la era de la explotación.
Pero algunos hombres tienen cama por una noche
se les abriga del viento durante toda una noche
y la nieve a ellos destinada cae en la calle.
No abandones el libro, tú que lo estás leyendo.
Algunos hombres tienen cama por una noche
se les abriga del viento durante toda una noche
y la nieve a ellos destinada cae en la calle.
Pero con eso no cambia el mundo
no mejoran con eso las relaciones entre los seres humanos
no es ésa la forma de acortar la era de la explotación.

Die Nachtlager
Ich höre, daß in New York
An der Ecke der 26.Straße und des Broadway
Während der Wintermonate jeden Abend ein Mann steht
Und den Obdachlosen, die sich ansammeln
Durch Bitten an Vorübergehende ein Nachtlager verschafft.
Die Welt wird dadurch nicht anders
Die Beziehungen zwischen den Menschen bessern sich nicht
Das Zeitalter der Ausbeutung wird dadurch nicht verkürzt
Aber einige Männer haben ein Nachtlager
Der Wind wird von ihnen eine Nacht lang abgehalten
Der ihnen zugedachte Schnee fällt auf die Straße.
Leg das Buch nicht nieder, der du das liesest, Mensch.
Einige Menschen haben ein Nachtlager
Der Wind wird von ihnen eine Nacht lang abgehalten
Der ihnen zugedachte Schnee fällt auf die Straße
Aber die Welt wird dadurch nicht anders
Die Beziehungen zwischen den Menschen bessern sich dadurch nicht
Das Zeitalter der Ausbeutung wird dadurch nicht verkürzt.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada